Inici > CATALUNYA > La Conca de Barberà
Comarques
CATALUNYAEl BagesEl Baix CampEl Baix EbreEl Baix EmpordàEl Baix LlobregatEl Baix PenedèsEl BarcelonèsEl BerguedàEl GarrafEl GironèsEl MaresmeEl MoianèsEl MontsiàEl Pallars JussàEl Pallars SobiràEl Pla d'UrgellEl Pla de l'EstanyEl PrioratEl RipollèsEl SegriàEl SolsonèsEl TarragonèsEl Vallès OccidentalEl Vallès OrientalL'Alt CampL'Alt EmpordàL'Alt PenedèsL'Alt UrgellL'Alta RibagorçaL'AnoiaL'UrgellLa CerdanyaLa Conca de BarberàLa GarrotxaLa NogueraLa Ribera d'EbreLa SegarraLa SelvaLa Terra AltaLa Vall d'AranLes GarriguesOsona
La Conca de Barberà és una comarca natural formada per l'erosió que han produït les aigües del riu Francolí i els seus afluents. S'hi distingeix una part central relativament plana i una vora que l'encercla on s'alcen les serres de Codony i Brufaganya, les del Tallat i les muntanyes de Prades. La vegetació típica de la zona baixa de la Conca és l'alzinar amb marfull que es conserva als contraforts de les Muntanyes de Prades, però en gran part ha estat substituït per camps de conreu o per garrigues o brolles, a vegades amb pi blanc. La zona més alta és de transició cap a l'alzinar de carrasca, però al llarg del temps també ha estat substituït per pinedes de pi blanc amb brolles de romaní. Tradicionalment l'economia s'ha basat en l'agricultura, sobretot, amb el cultiu de cereals i vinya. En aquesta comarca es creà el primer celler cooperatiu de Catalunya, concretament a Barberà, el 1894. Actualment el vi de la Conca té denominació d'origen pròpia. La indústria, que avui dia té un paper destacat, es localitza als voltants de Montblanc i l'Espluga.
L'estil artístic més ben representat a la comarca és el gòtic català, amb interessants mostres a Montblanc, Santa Coloma de Queralt, i l'Espluga de Francolí. També són característics a la Conca els cellers modernistes. El primer fou el de l'Espluga, que Àngel Guimerà va anomenar "catedral del vi", construït el 1913 per Lluís Domènech i Montaner. També n'hi ha a Rocafort de Queralt, Pira, Barberà, Montblanc i Sarral, tots obra de Cèsar Martinell. A la comarca es troba un dels més importants monestirs de l'orde del Cister, el de Santa Maria de Poblet, convertit per Pere el Cerimoniós en el panteó de la dinastia comtal catalana. Des del 1991 és patrimoni de la humanitat. Entre els menjars típics de la comarca tenim l'amanida d'escarola amb romesco i bacallà esqueixat, les coques de recapte i la carn a la brasa. Els dolços estan ben representats pels "carquinyolis" i els "rifaclis" de l'Espluga, els "merlets" i els "montblanquins" de Montblanc, les ametlles garapinyades i els codonyats.

  Filtres



La Conca de Barberà
Superfície: 650,24 km²
Latitud: 41° 22' 00" N
Longitud: 1° 09' 00" E
Població (2014): 20.723 hab.
Densitat: 31,9 hab/km²
Municipis: 22
Capital: Montblanc
Província: Tarragona
Àmbit territorial: Camp de Tarragona
Gentilici: Conquenc, conquenca
Consell Comarcal
Himne de Catalunya


Publicitat
© 2009 / 2020 - LinkCAT Serveis Catalans a Internet S.L. B66481615
Fem servir galetes pròpies i de tercers per ajudar-te en la teva navegació. Si continues navegant considerem que acceptes l'ús de cookies.  Més informació aquí: Política de privacitat