Inici > CATALUNYA > La Garrotxa
Comarques
CATALUNYAEl BagesEl Baix CampEl Baix EbreEl Baix EmpordàEl Baix LlobregatEl Baix PenedèsEl BarcelonèsEl BerguedàEl GarrafEl GironèsEl MaresmeEl MoianèsEl MontsiàEl Pallars JussàEl Pallars SobiràEl Pla d'UrgellEl Pla de l'EstanyEl PrioratEl RipollèsEl SegriàEl SolsonèsEl TarragonèsEl Vallès OccidentalEl Vallès OrientalL'Alt CampL'Alt EmpordàL'Alt PenedèsL'Alt UrgellL'Alta RibagorçaL'AnoiaL'UrgellLa CerdanyaLa Conca de BarberàLa GarrotxaLa NogueraLa Ribera d'EbreLa SegarraLa SelvaLa Terra AltaLa Vall d'AranLes GarriguesOsona
La Garrotxa és una comarca de transició entre la muntanya i la plana, que s'estén entre el Pirineu i la Serralada Transversal. Tot i la complexitat de la comarca se'n distingeixen dos sectors ben diferenciats i delimitats: l'Alta Garrotxa i la Baixa Garrotxa. La primera, feréstega i de relleu difícil, amb poca vegetació, i plena de congostos, avencs i coves, dóna nom a la comarca -Garrotxa = terra aspra i trencada-, i és un paradís per als excursionistes; la Baixa Garrotxa, de serres suaus i clotades volcàniques, és més planera, amb prats abundants i corrents d'aigua. És la comarca més humida de Catalunya -es diu que quan no plou a Olot no plou enlloc- i té una vegetació esponerosa i abundant amb arbres més propis de l'Europa humida: faigs, bedolls, roures pènols. D'entre els boscos de faigs sobresurt la Fageda d'en Jordà, que es troba sobre un mar de lava solidificada. El laberíntic bosc de faigs, tot un símbol de la Garrotxa, la forma del terreny i els arbres inspiraren el poeta Joan Maragall, i la gamma de colors de la vegetació, l'escola paisatgística d'Olot.
La Garrotxa conté la zona volcànica més important de la península Ibèrica; té més de 40 cons volcànics que havien entrat en erupció en èpoques prehistòriques, alguns de dimensions considerables, com el de Santa Margarida i el Montsacopa. Les erupcions han deixat una trentena de cràters i impressionants falles tectòniques. El conjunt volcànic, que ocupa uns 120 Km2 forma el parc natural més extens i antic de Catalunya, aprovat pel Parlament el 1982. L'aparició d'una sèrie de fractures que han originat diverses foses o cubetes, juntament amb els fenòmens de vulcanisme, proporcionen a aquesta comarca una orografia força peculiar i un paisatge molt atractiu. És una comarca tradicionalment rural, que viu de l'agricultura, el bestiar i l'explotació forestal. L'activitat industrial es localitza a la vall del Fluvià i, sobretot, a la ciutat d'Olot. Les valls de la Garrotxa ofereixen un paisatge ple d'esglesioles i monestirs romànics, sobretot a la vall de Bianya, a la vall d'en Bas i a Beget, on l'església romànica -declarada monument nacional- conserva la "Majestat de Beget", una talla romànica de gran valor artístic. Besalú, l'antiga capital del comtat, conserva el nucli medieval, un conjunt monumental que conté el monestir, el pont romànic, el call i una casa de banys. La gastronomia de la Garrotxa té com a denominador comú la carn a la brasa. Entre les especialitats de pastisseria cal destacar els típics tortells adobats i les coques de llardons d'Olot, la pasta de full de Castellfollit de la Roca, i els "modernistes" de Besalú.

  Filtres



La Garrotxa
Superfície: 735,39 km²
Latitud: 42° 10' 17" N
Longitud: 2° 33' 17" E
Població (2014): 56.036 hab.
Densitat: 76,3 hab/km²
Municipis: 21
Capital: Olot
Província: Girona
Àmbit territorial: Comarques gironines
Gentilici: Garrotxí, garrotxina
Consell Comarcal
Himne de Catalunya


Publicitat
© 2009 / 2020 - LinkCAT Serveis Catalans a Internet S.L. B66481615
Fem servir galetes pròpies i de tercers per ajudar-te en la teva navegació. Si continues navegant considerem que acceptes l'ús de cookies.  Més informació aquí: Política de privacitat